El colomenc Josep Lluís Trapero, Major dels Mossos d'Esquadra, ha estat absolt per la Sala de lo penal sección primera de la Audiencia Nacional que el jutjava pels delictes de rebel·lió, sedició i desobediència. La sentència ha comptat amb el vot favorable del jutge ponent Ramón Sáez i del jutge Francisco Viera, mentre que la presidenta de la Sala, Concepción Espejel, ha emès un vot en particular que ha justificat en un escrit que quadriplica l'extensió de la mateixa sentència.  

La Sala conclou que la prova "desacredita la hipòtesi que l'acusat, senyor Trapero, s'hagués posat d'acord amb els responsables del projecte independentista". La sentència explica també que "tampoc hagués tractat de desobeir o dissenyar tals resolucions". Reconeix que va dissenyar amb en col·laboració amb la prefectura de la policia de la Generalitat "un dispositiu per impedir la celebració del referèndum" i que "lluny d'obstaculitzar l'operativa de les unitats dels dos cossos policials de l'Estat, va prestar la col·laboració que demanaven". 

En definitiva, la sentència indica que els Mossos no van intervenir quan les circumstàncies aconsellaven que no s'hi intervingués. La mateixa sentència absol la intendent Laplana, i a Pere Soler i a César Puig, membres de la cúpula de la policia autonòmica catalana. Abans d'emetre el fallo, que ho resumeix en la paraula "absolvemos", l'escrit diu "la conclusió es que no s'ha acreditat la hipòtesi acusatòria, el que comporta l'absolució dels quatre coacusats". 

Josep Lluís Trapero va néixer a Santa Coloma l'any 1965 (per raons de manca d'hospital paritori, el seu naixement està datat a Badalona) i de petit jugava als terrenys que avui són curiosament la comissaria dels Mossos a la nostra ciutat ja que vivia al barri de la Guinardera. És Major dels Mossos d'Esquadra, un dels dos únics dos Majors que hi ha hagut en democràcia, i té per tant de manera vitalícia el càrrec més alt del cos. I fins que va ser acusat per la fiscalia per rebel·lió va ser el comandant en cap del cos, càrrec que va deixar per la necessitat de defensar-se de les acusacions i perquè el Ministeri de l'Interior va ordenar el seu cessament en plena vigència i aplicació de l'article 155 de la Constitució.

L'alcaldessa Núria Parlon ha manifestat a El Mirall.net que s'alegra de la sentència "perquè sempre he cregut en la seva professionalitat. S'ha demostrat que la seva actuació va ser la correcta i les meves valoracions polítiques han coincidit amb les judicials". 

La sentència de l'Audiència Nacional no és ferma i podria ser recorreguda en Apel·lació al mateix tribunal i amb posterioritat al Tribunal Suprem, però com han assenyalat diversos juristes en mitjans de comunicació, els fets provats no poden canviar-se i per tant una sentència diferent només seria possible si els jutges consideressin que la feta per la sala de lo penal sección primera no s'ajusta a dret. Per tant, consideren molt difícil que pugui prosperar si els fiscals decideixen finalment presentar l'apel·lació o el recurs.