Cultura

La llibreria Carrer Major es va omplir de poesia i reflexió durant el vermut literari de presentació de L’aspersor de Feynman, el nou llibre de Jordi Valls. L’acte, conduït pel poeta Ricard Mirabete, va oferir als assistents una conversa vibrant sobre llenguatge, ciència, música i el misteri de la creació literària.

El llibre, publicat per Lleonard Muntaner Editor, és una obra inclasificable: a mig camí entre l’assaig, la poesia en prosa i la reflexió filosòfica. Valls (amb una trajectòria consolidada en el camp poètic, autor d’una quinzena de títols) s’endinsa aquí en la prosa de creació amb un esperit experimental i lúdic, fidel al seu univers poètic. “És un llibre una mica estrany -va confessar Valls-, però val la pena. M’ha costat vint anys d’escriure’l, i potser hi haurà lectors que hi entraran i no en sortiran mai més. Aneu amb compte: algunes lectures són perilloses.”

El títol parteix del conegut experiment del físic Richard Feynman, Premi Nobel, sobre el comportament imprevisible d’un aspersor d’aigua. Aquest episodi científic serveix a Valls com a metàfora del pensament i del procés creatiu, que mai no es repeteix i sempre comença de nou. “La vida -va dir- és un present continu, un procés sense punts i a part.”

Mirabete, que coneix profundament l’obra de Valls, va destacar l’arrel jazzística del llibre: “Igual que en el jazz, aquí no hi ha trama ni argument, sinó improvisació i ritme. És com una peça de Charlie Parker: no saps quan comença ni quan acaba, però tot flueix amb sentit.”

El poeta també va remarcar el caràcter filosòfic i paraparèmic de l’obra: un text que defuig les definicions i es transforma constantment, “una prosa lliure que incorpora pensament i reflexió sobre el fet artístic, però també humor i tendresa.”

Durant la conversa, Valls va explicar que l’origen del llibre es remunta a unes vacances a Irlanda, el 2006, on les converses amb el seu amic Antonio Cabrera -a qui dedica el volum- el van portar a redescobrir Feynman i a interessar-se per la ciència com a forma de poesia. “L’Antonio em va ensenyar ciència i la vaig començar a entendre una mica. Per mi, tot allò era un món gairebé esotèric. Ell em va portar a Feynman, i d’aquí va néixer tot.”

El llibre, ple de referències literàries, musicals i filosòfiques, també homenatja autors com Cesare Pavese, Carles Riba, Michel de Montaigne o Josep Sol, de qui Valls va destacar “la capacitat d’incorporar el pensament dins la narració”. Per a ell, “la trama és secundària; el que m’interessa són les reflexions, els pensaments que sorgeixen dins la història.”

En diversos moments, Valls i Mirabete van parlar del llenguatge com a trampa i com a joc. “El llenguatge és trampós”, va afirmar Valls, “ens obliga a expressar-nos per camins convencionals, però jo busco altres fórmules, altres maneres de dir.” Aquesta exploració constant s’estén també al to del llibre, on conviuen el lirisme, l’humor i la crítica subtil a la rigidesa racionalista: “La linealitat només és el cap dels racionalistes.”

El públic va poder reflexionar sobre un llibre que, com l’experiment de Feynman, no busca conclusions sinó moviments, turbulències i descobriments. Una obra que confirma Jordi Valls com un dels autors més lliures, originals i inquietament poètics de la literatura catalana actual.