El 15 de desembre de 1943, després de dies d'intenses pluges, una forta crescuda del riu Besòs - també coneguda com a "besosada" - va enfonsar el pont Vell de Santa Coloma. La destrucció d'aquesta infraestructura va suposar l'aïllament de la ciutat amb Barcelona, en ser l'únic pont que comunicava tots dos municipis. No va ser fins deu anys després quan es va tornar a connectar Baró de Viver amb el nostre municipi. 

Les pluges torrencials que van enfonsar el pont es van deixar sentir per tota Barcelona, tant que El noticiero universal (un diari de l’època) obria la segona pàgina del 15 de desembre amb “El temporal de ayer”. Així descrivia aquest mitjà la destrucció del pont: “Faltaban unos quince minutos para la una cuando se observó que el pilar central del puente cedía por momentos (...) Poco después se derrumbaba el arco central del puente, hundiéndose a la media hora las partes laterales”. L’espai de temps entre que cedía el pilar central i l’enderrocament total va permetre in-terrompre el tràfic i evitar cap desgràcia personal. 

Josep Sol, en el número 181 de la Grama, va recordar aquest incident i com l’havia vist ell. En el moment de caure el pont, amb tot el poble observant la besosada, “un confús clamoreig d’astorament, resseguí tota la gentada”.

Segons està documentat, la primera pedra d’aquest pont es va col·locar el 1913. Nou anys més tard, s’acabava de condicionar el pont que permetia “dignificar l’entrada a la ciutat”. El pont ja havia tingut algun problema de construcció, que va facilitar l’enfonsament per la riuada. El 1953 es va inaugurar el pont que coneixem avui en dia.  

Pèrdua de territoris colomencs el mateix any

Coincidint amb l'any de la "besosada" que va enfonsar el pont, Santa Coloma va vendre els seus territoris al marge dret del riu Besòs a Barcelona. El poble no tenia recursos per fer front a les necessitats dels barris de "cases barates" de Bon Pastor i Baró de Viver. 

L'agregació es va fer efectiva l'1 de gener de 1945. Va suposar la pèrdua d'onze mil veïns i prop de dos kilòmetres quadrats, a canvi de tres-centes mil pessetes de l'època. 

Fotografies: Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Barcelona