Ahir dijous va començar la 39ena festa d’aniversari d’Airiños da Nosa Galicia, l’entitat que representa el col·lectiu gallec a la nostra ciutat. Les activitats al Parc d’Europa s’estendran fins diumenge vinent, amb actuacions dalt d’un escenari, fira de productes artesans de la comunitat gallega i altres, com l’encontre entre pelegrins d’avui divendres, a les vuit del vespre.

Aquest és un encontre que busca que aquelles persones que han fet el Camí de Sant Jaume exposin la seva experiència del pelegrinatge efectuat i acabi tot en un debat que serà coordinat per Fabián Cárdenas, pelegrí i responsable del Camí de Sant Jaume de la junta directiva d’Airinhos.

Aquesta activitat es mou en el marc de l’acord signat per l’entitat que presideix Xosé Canosa amb la Xunta de Galicia per a la promoció del Xacobeo. L’entitat proporciona a qui estigui interessat un servei d’assessorament per aquells que vulguin iniciar la seva experiència en el Camí de Sant Jaume. A més, s’està tramitant la col·locació d’una fita quilomètrica oficial a la ciutat.

El Camí de Sant Jaume

(en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques)

És una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume. Durant tota l'edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l'època actual ha tornat a prendre un gran auge. No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d'accés al camí més conegut que és l'anomenat Camí francès de Sant Jaume.

El culte a sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l'any 814 es trobaren les relíquies de l'apòstol i, a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge i rebrà el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.

Vuit segles després de la mort de l'Apòstol, l'any 813, sent rei d'Astúries Alfons II el Cast i emperador d'Occident, Carlemany, un ermità anomenat Pelagi o Pelai, va veure una estrella posada en el bosc de Libredón. Després de comunicar-li al bisbe Teodomir, bisbe d'Iria Flavia, van descobrir al centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant.

Alfons II va viatjar immediatament amb la seva cort al lloc on van trobar l'església, i així es convertí en el primer pelegrí de la Història. Va manar edificar una petita església, que amb els anys es transformà amb la seu barroca actual de la Catedral de Santiago de Compostel·la.