El proper 1 d'abril, el Museu Torre Balldovina inaugurarà "Estiueig de proximitat, 1850-1950", una exposició temporal que vol ajudar a mirar i repensar d'una altra manera el paisatge dels entorns actuals de la ciutat de Barcelona. La presentació d'aquesta anirà a càrrec de Joaquim Maria Puigvert, comissari de l'exposició.

Malgrat els grans canvis que ha patit la ciutat a causa de la gran densificació urbana, encara es pot rastrejar la petjada d'una vella pràctica social relacionada amb la salut: l'estiueig aristocràtic, burgès i menestral, de mar i de muntanya, en un radi no superior a 50 km de la ciutat comtal.

Les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels són testimonis d'aquesta pràctica. En algunes poblacions, el vell estiueig s'ha convertit ara en turisme de masses; en d'altres, els hereus dels antics estiuejants han reconvertit les velles torres en les seves primeres residències cercant destins més allunyats on passar l'estiu.

L'exposició, organitzada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, el Museu d'Arenys de Mar i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, s'estructura en set àmbits temàtics on afloren de manera diàfana les diverses realitats i problemàtiques derivades de l'estiueig. Hi ha un vuitè àmbit dedicat exclusivament a l'estiueig a Santa Coloma de Gramenet.