Dinou persones (divuit homes i una dona) van dormir al carrer una nit del passat mes de desembre a la nostra ciutat. Aquest és el recompte que va fer l’associació colomenca Ningú Sense Llar, que està treballant per fer visible la situació d’aquest col·lectiu. Asseguren, amb xifres corresponents a diversos municipis catalans, que “el problema va a més”.

Hem contrastat aquests números amb les xifres de què disposa l’Ajuntament de Santa Coloma. Des del govern municipal, s’admet que la xifra de persones sense sostre ha augmentat, però en menor mesura. “Cada setmana rebem un informe elaborat pels mediadors i si abans hi havia 5 o 6 persones dormint al carrer, ara n’hi ha uns 10 o 11”, informa el tinent d’alcaldessa Diego Arroyo. Aquestes persones, si ho volen, tenen accés a una dutxa, a roba i a menjar en el menjador social de la ciutat, però no hi ha un equipament perquè passin la nit.

 En un acte celebrat aquest febrer a la biblioteca de Singuerlín, Ningú Sense Llar va alertar del que suposa dormir cada dia al carrer. “L’esperança de vida d’aquestes persones pot arribar a ser de 20 anys menys que una persona amb domicili estable i viuen amb el risc de rebre tota mena d’agressions i insults”, va remarcar Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació. L’investigador Albert Sales va  comentar que “ens trobem davant un repte complex i estructural” i va fer alguns aclariments de concepte. “Dormir a una pensió o en el sofà de casa d’un amic perquè no tens cap alternativa també és ser un sense sostre. La persona que està a punt de sortir de la presó i no té on anar, també serà un sense sostre. Avui dia, ens trobem amb gent que té feina i que no té llar perquè senzillament no la pot pagar, i també ho és”.   

Els dos ponents i la tècnica d’Espai Públic Belén Balsebre van demanar més facilitats a  l’hora d’empadronar persones que no tenen un domicili estable perquè puguin accedir així a l’atenció que es dispensa des dels serveis socials municipals. L’Ajuntament de Barcelona porta més d’un any agilitzant el tràmit.  

Albert Sales va afegir que les dificultats per accedir a un habitatge (a Barcelona, els preus dels lloguers s’han disparat en els últims temps) provocarà més casos de persones sense llar en propers recomptes. “Als Ajuntaments, això no els interessa que passi perquè seran els primers que hauran d’atendre, a través dels seus serveis socials, aquestes persones, ja que són l’administració més propera al ciutadà. És un tema de gran complexitat, només Finlàndia ha aconseguit baixar les xifres de persones sense llar, però allà el parc de pisos públics per a ús social és d’un 30 per cent. A Barcelona, en canvi, només és de l’1,5 per cent”.