La UDA Gramanet renuncia a competir a Quarta Catalana
El passat octubre vam conèixer que el club degà del futbol colomenc retirava, abans de començar la Lliga, la seva inscripció a la Quarta Catalana, última categoria autonòmica. Després de 81 anys, la Unión Deportiva Atlético Gramenet abandona la competició, tot i que no hi ha informació que el club hagi de desaparèixer. L’any que ve podria tornar a inscriure’s.
L’entitat, que deu gairebé quatre-cents mil euros a l’Ajuntament, va deixar de jugar a Santa Coloma per morosa, ja que la llei impedeix cedir espais a qui no està al corrent de pagament. Tiana, Barcelona, Ocata i el Masnou, entre altres, han estat poblacions on l’equip ha entrenat i jugat; en la majoria de casos deixant deutes que l’obligaven a buscar nous camps.
Nascuda el 1945, en una refundació que incorporava gent dels desapareguts FC Gramanet (1923), CD Colomense (1929) i l’Atlético Baleares, el club va subrogar-se via RFEF l’antiguitat del primer en l’època en què Antonio Morales el va portar a un sol gol de jugar a Segona Divisió.
No va poder ser i el 29 de juny de 2003, amb la marxa de Morales i el canvi en la presidència, es va iniciar un període de 23 anys de descens continu als inferns. Francisco Ortega i Goyo Génova, treballant amb els diners que arribaven pels designis de l’alcalde Bartolomé Muñoz, van aguantar l’equip a la Segona B fins que tot va petar el 2009.
El cas Pretòria va eliminar les aportacions municipals i va enviar a la presó l’exalcalde; el segrest a l’Àfrica del tresorer Roque Pasqual —havia dimitit poc abans, però no se sabia—; la dimissió de Génova i l’estirabot de Vicente Ferrer, qui el va substituir perquè sí i va exercir de president fraudulent durant deu mesos, fins que la Federació Catalana, a instàncies de la Direcció General d’Esports, va obligar a convocar eleccions.
En aquest temps, l’estafador Antonio Pastor (àlies Tony Thompson) va voler timar el club. Era el 2010 i va acabar detingut en un afer estrafolari.
A l’estiu, després d’una gestora d’exdirigents, les eleccions les va guanyar Rafael Osuna, l’home que va vendre’s el futbol base a la Fundació Hermes. Després Clemente Hernández i avui, segons el web de la FCF, Dragan Bijelic, han intentat mantenir l’equip viu. Entremig n’hi va haver uns altres. El telèfon de contacte de la FCF no ens contesta ningú.
L’entitat té com a domicili, a la fitxa que publica la mateixa Federació, l’apartat de Correus 47 de la nostra ciutat i Álvaro Jesús López com a responsable, però el telèfon no respon. En un mode pausa de durada imprevisible, ningú sap en quina situació està el club, ni què passa amb els deutes que té amb el consistori i amb diversos proveïdors, entre ells Autocars Bello, que no han pogut cobrar malgrat les demandes presentades en els darrers quinze anys.
El futur de la UDA Gramanet
Què passarà a partir d’ara amb l’entitat degana de l’esport colomenc? Quin és el futur que espera a la UDA Gramanet a partir d’aquesta renúncia? Per a la FCF, el club continua essent un membre actiu, encara que sense activitat i que, pagant els deutes pendents, podria inscriure’s per jugar la pròxima temporada. Una altra cosa és el que pugui passar en l’àmbit social i econòmic i com aguantar la situació tot un any sencer sense un vincle ni motivació. El president actual de la UDA Gramanet ha amagat el cap sota l’ala i vol passar pàgina, i caldrà veure quin és el seu pròxim...
Fotografia: La UDA Gramanet en l’exili de Tiana el 2013. (La Local Tiana)