Viatge de 142 anys per descobrir com ha canviat Santa Coloma
Com era Santa Coloma abans que s’hi aixequessin els barris que coneixem avui? Què hi havia al lloc on ara vivim? I com ha canviat el nom del nostre carrer al llarg del temps? El geògraf Sergi Bernal ha creat una eina digital que permet respondre aquestes preguntes a través de mapes històrics de la ciutat. El visor, accessible des del seu web personal (a la secció de Geoportal de geovisors cartógrafics/ Mapes de Santa Coloma /Cartografies de Santa Coloma) recull cartografia des de l’any 1914 fins al 2026 i ofereix un recorregut visual per més d’un segle de transformacions urbanes. El geògraf, però, ha anat afegint més plànols des de 1884, amb la Restauració Borbònica.
Bernal, colomenc de tota la vida i geògraf de professió, treballa des de fa anys a l’Ajuntament de Mataró, on es dedica a publicar mapes georeferenciats. La seva passió per la cartografia, que ell mateix defineix amb humor com una afició de “friki dels mapes”, va ser el punt de partida d’aquest projecte. Quan va tornar a fixar-se en Santa Coloma, va detectar que li faltava informació sobre alguns topònims i noms de carrers. Com que no trobava les respostes que buscava, va decidir investigar pel seu compte.
“Vaig estirar del fil”, explica. Per fer-ho, va consultar fonts com l’enciclopèdia Geografia General de Catalunya, de Francesc Carreras, la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i, sobretot, l’arxiu dels Serveis Territorials de la plaça Olimpo, de l’Ajuntament de Santa Coloma. Allà va localitzar mapes de diferents èpoques, que fotografiava amb qualitat per poder-los georeferenciar i incorporar posteriorment al visor digital.
El projecte va començar amb una fotografia del Museu Torre Balldovina i es va anar ampliant a mesura que Bernal descobria nous documents. El mapa més antic que ha localitzat a l’arxiu municipal és del 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera. A partir d’aquí, ha anat reconstruint l’evolució del territori amb cartografia de diferents dècades fins a arribar a l’actualitat. Amb l’ajuda de la tecnologia, ha pogut convertir aquesta documentació en una aplicació que permet comparar les diferents etapes de la ciutat.

El visor permet jugar amb la transparència dels mapes, per comparar-ho amb l'actualitat
Els carrers també expliquen la història
Una de les possibilitats més curioses del visor és comprovar com han canviat els noms dels carrers en funció del moment polític. Bernal posa com a exemple el carrer de Pompeu Fabra, que ha tingut denominacions diferents al llarg del segle XX. Al mapa del 1926 apareixia com a carrer de l’Abundància; el 1933, durant la Segona República, va passar a dir-se carrer de Pablo Iglesias, que fou fundador del PSOE i la UGT; i al final de la Guerra Civil, va adoptar el nom de carrer de García Morato, aviador del bàndol franquista.
“Els mapes diuen molt, no només del creixement de la ciutat, sinó també del moment de la història en què ets”, reflexiona el geògraf. Els canvis en el nomenclàtor són una mostra de com els governs i els règims polítics han deixat empremta en l’espai públic, fins al punt de modificar la manera com s’identifiquen els carrers i els llocs quotidians.
La cartografia també permet observar l’evolució demogràfica de Santa Coloma. L’any 1930, la ciutat ja superava els 12.000 habitants, però només uns 2.500 hi havien nascut. “La resta procedia principalment de Barcelona, Múrcia, Aragó i el País Valencià”, explica el geògraf. Avui, la població supera els 120.000 habitants. Un creixement que es pot resseguir als mapes, a mesura que el nucli urbà s’estén i apareixen nous carrers i zones residencials.
Bernal adverteix, però, que les xifres del padró no sempre reflecteixen tota la realitat. Als mapes també es poden veure zones limítrofes que aleshores pertanyien a Santa Coloma, com el Bon Pastor o Baró de Viver, on hi havia les anomenades cases barates i nombroses barraques. “Les dades del padró són unes, però a la realitat segurament hi havia molta més gent que no estava registrada”, assenyala.
Una memòria que vol arribar a tothom
Tot i que la cartografia és una de les seves grans passions, Bernal explica que el seu interès principal continua sent la fotografia i la memòria històrica. Per a ell, els mapes són una altra manera d’explicar el passat i d’entendre com s’ha construït la ciutat actual.
El visor ja es pot consultar al seu web personal, però considera que seria interessant que alguna institució també el pogués allotjar o difondre. L’objectiu és que qualsevol persona pugui explorar la història del seu carrer o del seu barri i descobrir què hi havia abans, ja que amb el visor, només cal canviar de mapa per descobrir tota una altra ciutat.
Fotos: Tretes directament del seu web personal / Cedida per Sergi Bernal (Font: Arxiu de Serveis Territorials. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet)