Skip to main content

Actualitat

Jerónimo, la història de la lluita veïnal de Les Oliveres

  • Xavi Chica

Jerónimo Serrano, fill de jornalers andalusos, va néixer a "La Guàrdia", Jaén, va començar a treballar amb 13 anys com a aiguader dels recol·lectors de cotó. Va ser allà on va tenir els seus primers contactes amb la lluita política ja que (sense adonar-se) ho va captar una cèl·lula comunista a la qual assistia d'aigua i encàrrecs en clau política. Un enllaç d'aquesta cèl·lula va contactar amb ell una vegada a Badalona (la seva primera ciutat catalana a la qual va immigrar amb 17 anys). Va militar al PSUC sent el responsable del repartiment del "manifest comunista" durant diversos anys.

- Per què el canvi de Badalona per Santa Coloma?

Ja m'havia casat (Isabel Alonso va ser la seva primera companya sentimental i aliada infatigable en la lluita política i social), havia nascut Quico, i a Badalona vivíem prop de "Els Canons" on l'habitatge era d'autoconstrucció. Arribem a Les Oliveres al 71, urbanísticament el barri estava per fer però els pisos estaven bé i era el que buscàvem per al nostre fill.

- Per què es va mobilitzar tant el barri en aquells anys?

Els pisos eren de renda limitada i com la constructora els va lliurar sense els serveis i equipaments mínims, les ajudes que pretenien rebre ens les volien cobrar a nosaltres (30.000 pessetes d'aquella època per veí). Ens vam començar a reunir uns quants a casa de Luis Rei. A la meva escala va arribar un veí nou i un dia em va trucar demanant una escala, era Lluís Hernández. Es va interessar pels problemes del barri i ràpidament va oferir casa per a les reunions. Com era capellà i vivia sol, tenia molt d'espai. Va ser ja al menjador del pis de Lluís on vam crear la 2ª comissió de Barri (a Singuerlín ja existia una) "veïns de Oliveres".

- Com es van viure aquells anys de lluita veïnal a la clandestinitat?

Existia un autèntic sentiment de grup, la cohesió, la unió era total. En les manifestacions, les dones anaven davant amb els fills (així la policia es tallava més), el moviment obrer / cristià va ser molt important (s'ocupaven dels més necessitats), existia una caixa de resistència per cobrir les necessitats dels més pobres , les sigles dels partits es deixaven de banda (anàvem tots a una). Va ser tan exemplar la lluita veïnal a Santa Coloma a principis dels 70 i especialment la del nostre barri, que en el 73 ens vam posar de moda i van venir a viure a Oliveres, curiosos per la nostra forma d'organitzar-nos, gent que després van arribar a ser regidors i polítics importants fins als nostres dies. Al 75 es van legalitzar les AAVV, vam aconseguir guanyar la lluita de la renda limitada.

- Vas ser president de l'AAVV de Oliveres des de 1977 fins a 1989, ¿què destacaries d'aquests 12 anys de presidència?

El Psuc va obtenir una majoria absolutíssima a l'Ajuntament i creia que les associacions veïnals ja no tenien sentit i que des de la casa gran s'anaven a fer càrrec de tots els problemes dels barris. Va ser per això que vaig decidir afiliar-me al partit Socialista del qual encara sóc militant. Vam aconseguir que pugés l'autobús al barri, es va arreglar el greu problema d'esquerdes en els habitatges, vam aconseguir l'asfalt dels carrers, la plaça Che Guevara, la Plaça 11 de Novembre, parterres i jardineres, vam fer plantacions d'oliveres, però de les coses que em sento més orgullós és el treball que realitzem amb la joventut del barri (especialment Isabel). La droga feia estralls al barri, molts joves se'ns van quedar pel camí i des de l'associació conjuntament amb el grup social de base (educador, animadors i assistent social) fèiem activitats durant tot l'any, així els xavals no estaven tot el dia al carrer veient passar al camell de torn. Vam haver de treballar també amb la policia. Amb molt pocs recursos i amb molta valentia ens portàvem cada any de colònies a gairebé 100 nois i noies dels que molts no havien sortit mai del barri. Isabel posava injeccions gratuïtament a l'associació perquè no teníem Cap, i farcíem els papers per a les ajudes o pensions als veïns que no havien anat a l'escola (sense anar més lluny, jo vaig anar a l'escola d'adults amb 47 anys).

- Com veus Santa Coloma d'aquí a 10 anys?

Santa Coloma necessita ser més esponjosa urbanísticament, ha d'intervenir més en els barris. Barris com el Raval, el Fons amb tanta diversitat cultural corren el risc de convertir-se en guetos. El famós pla popular podria ser renovat i implantat per als nous reptes. No em faria por una ciutat vertical si això servís per tenir més espai per a la convivència i la pedagogia.

"Jerónimo de Les Oliveres" agnòstic declarat alhora que admirador dels cristians de base, un humanista que prioritza un bon vi amb els amics a les sigles de partit. "Vull la gent com és". Sempre en un segon pla però si parla l'atenen davant, darrere, dreta i esquerra perquè segons ell, "el centre no existeix".

 

Entrevista de Xavi Altozano